|
Caminant, caminant, se li va fer fosc enmig d’un bosc molt espès. Va mirar i va veure un llumet molt lluny, s’hi va acostar i va arribar a una casa.
- Bona nit, mestressa –va dir el príncep- Que em voldríeu donar acolliment per aquesta nit?
Però la dona va respondre esverada:
- Fuig! Ves-te’n corrents, que el meu marit és un gegant i si et troba aquí se’t menjarà!
Però el príncep va insistir.
- És que estic molt cansat i si no em deixeu quedar no sé pas on puc anar: és tot fosc i no conec el bosc…
|
Amb aquestes arriba el gegant i crida:
- Quina ferum de carn tendra que sento!
El príncep es va espantar molt, però de seguida va dir amb molt coratge:
- Mira, senyor gegant, quina mala cara que faig: si sóc tot ossos! Estic malalt i m’han dit que només em posaré bo si puc trobar les tres taronges de la vida.
|
El gegant es va compadir del pobre noi i li va dir, ja veig que estàs malament, jo no sé on les pots trobar, però anirem a preguntar-ho a la meva amiga la Lluna.
La Lluna tampoc ho sabia, però va dir:
- Et duré a casa del Vent, ell que es fica per tots els racons segur que ho deu saber.
El Vent el va portar amb una bufada i en un tres i no res, van arribar a la boca d’una cova i li digué:
- Les tres taronges de la vida són aquí, però ves en compte amb el drac que les guarda.
Si les vols, has de ser més murri que ell. Entra sense fer soroll ara que dorm, agafa-les i obre-les pel mig.
De cada taronja en sortirà un colomet, atrapa’n un i ell et donarà força per matar el drac. |
|
