Van passar els anys i en Miqueló es va fer gran, i cada vegada jugava menys. La pobra baldufa va quedar abandonada, es va anar fent vella, i tant trista estava que se li va partir el cor, si! La baldufa va quedar partida per la meitat, arraconada.

Al cap de poc però, dos ratolins que rondaven per la casa es van trobar les dues meitats de la baldufa, la van agafar i van començar a rumiar que carai era allò que havien trobat.

Un deia que potser era menjar:

– Ui! No, massa dur!

L’altre proposava que agafessin la punta d’acer per emmirallar-se.

– Apa beneit! Si aquí no s’hi pot veure ni un mosquit!

Tot d’un plegat, rumiant, rumiant, un d’ells es va asseure per la part més grassoneta de la baldufa i de sobte exclamà:

– Ja ho sé! Ho farem servir de cadira!
La baldufa no s’hi veia de contenta

– I el tros més alt i prim el podríem fer servir de penja-robes!

– I ben decidits els dos ratolins s’endugueren els dos trossos de baldufa, que per fi va veure complert el seu somni:

arribar de baldufa a cadira!

 

Clica per fer les activitats