Encara que era la joguina preferida d’en Miqueló, aquella pobre baldufa no era feliç i es que se sentia petita i ridícula al costat de la senyora cadira.
Aquesta era tant forta i robusta que podia suportar el pes de qualsevol persona que s’hi volgués asseure sense trontollar gens ni mica i, no com ella, que amb el més petit entrebanc ja perdia l’equilibri.
