Hi havia una vegada un nen que es deia Miqueló que tenia moltes joguines, però les seves no eren unes joguines qualsevol, eren totes de fusta!

Les hi feia el seu avi que era el fuster del poble.

Tenia un cavallet de fusta, un joc de bitlles, un altre de construccions, però la joguina que li agradava més era una baldufa!

Una baldufa com totes, grassoneta de dalt i primeta de baix. Duia pintat un espiral de colors que repassava tota la panxa de la baldufa, des del cap d’amunt fins a baix de tot, a la petita punta d’acer.

El Miqueló es passava el dia jugant amb la baldufa, vinga cargolar el cordill al voltant de la baldufa i… a la una, a les dues i a les tres! ZAAAS!!!

La baldufa sortia giravoltant!

En Miqueló llavors s’imaginava que la baldufa era un remolí de vent, o bé una ballarina!

Trobava meravellós que tota una senyora baldufa pogués aguantar-se dreta, tan gran, amb un peu tant petit i a sobre dedicar-se a donar voltes!

Tria la continuació adequada