El corb no es va fer esperar.
Content amb tantes bones paraules, va inflar el pit i només obrir el bec per posar-se a cantar, el tall de formatge va caure fins als peus de la guineu que el va agafar i, fent quatre salts, se’n va anar a menjar-se el tall de formatge a l’ombra de l’arbre del costat.
Entre queixalada i queixalada, se’n reia del corb per haver estat tan babau.
El corb es mirava la guineu, enrabiat.
Per voler fer el presumit s’havia quedat sense esmorzar.
Un altre dia, segur que no ho farà.
