La guineu, llesta com la majoria de guineus, va començar a pensar una manera per aconseguir aquell menjar.

Com que no hi havia temps per perdre, ben aviat se li va ocórrer una idea.

Va alçar el cap i li va dir al corb:

- Molt bon dia senyor Corb!

M’han parlat tan bé del vostre cant que vinc de molt lluny expressament per sentir aquesta dolça melodia que surt de la vostra gola.

Diuen que no hi ha cap altre ocell al bosc que sigui capaç d’alegrar els matins com ho feu vós.

El corb va estarrufar les plomes i se li van posar els ulls brillants en sentir aquestes dolces però falses paraules.

- Series tan amable de cantar una estoneta mentre prenc la fresca sota l’ombra del teu arbre?- li demanà la guineu.